El nombre d'infants que tenen signes d'alerta de TEA i amb dificultats de comunicació cada vegada és més gran i l'evidència demostra que requereixen una intervenció especialitzada al més aviat possible a tots els entorns.
Un dels principis fonamentals d'intervenció és dotar les persones d'habilitats de comunicació, no només com un dret sinó també com a estratègia fonamental per a la prevenció de dificultats i problemes de conducta.
D'aquesta manera ens trobem en la situació d'implementar un Sistema Augmentatiu i Alternatiu de Comunicació, SAAC, en nens i nenes que no han desenvolupat encara llenguatge oral i que poden tenir les habilitats comunicatives retardades.
Des de l'ús de signes manuals (llengua de signes i comunicació bimodal en les seves diferents variants), suports gestuals (gestos de suport i paraula complementada) o sistemes gràfics (pictogrames, ideogrames i llenguatge escrit), en qualsevol d'ells ens sorgeixen un conjunt de preguntes:
Què, Quin i Per què?, Quan i Com l'ensenyo?
Tenint clar que els SAAC han de servir per a facilitar i desenvolupar la comunicació i la interacció social, abordarem cada una de les qüestions i etapes per a posar-los en marxa.
A través de tècniques, vídeos, casos i materials aprendrem estratègies pràctiques per a donar resposta a les necessitats comunicatives i socials dels infants amb TEA i dificultats de la comunicació, responent al Què faig? Per on començo? Què ha de fer la família? Què ha de fer l'escola?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada